Grans persones, persones grans

Teresa

Va néixer el 28 de Juliol de 1922 i ens va deixar el passat 4 d’Abril de 2020

La Teresa va ser una persona que es va sacrificar tota la vida. De la postguerra li va quedar aquell sentit d’estalvi, apagar llums, aixetes, tancar finestres a l’hivern, cosir la roba i si podia, se la feia. No llençava res. Cert que era molt gran quan me la van robar, però jo tenia altres plans. No feia gaire que em va preguntar “seràs amb mi fins el darrer moment, oi?” I jo, que havia de pensar que no ho podria complir? No tenia res. Salut de ferro. I de cop, el lloc on se suposava que la guardaria de les infeccions, es va convertir en la seva tomba. La masacre que hi ha hagut a les residències de gent gran, farà escriure poemes, cançons, missatges per internet, però no tornarà ningú.


Me l’han robat. Se l’han endut. L’he perduda. Ja no hi és. Però el més dur, és que ella va quedar incomunicada, sense entendre per què no ens podíem veure. Jo hi anava cada dos o tres dies i a través dels vidres del menjador de la residència, li ensenyava els missatges escrits al mòbil. Li deia que hi havia un virus. Que no podia entrar. Però ella em deia “entra” amb la mà. I jo marxava altre cop buida, cap a casa.

Un dia em varen trucar per dir-me que no es trobava bé, però que era una infecció d’orina. Dos dies més tard em van comunicar que li feien la prova del Covid19. L’endemà la trucada nefasta per dir-me que havia donat positiu.

Va morir dissabte, el divendres em van oferir la possibilitat de poder-la veure. Però ella estava profundament adormida. No es va despertar mentre vaig tenir les seves mans a les meves. No va obrir els ulls mentre li pregava que fos més forta encara, que mengés, que lluités. Em va prémer les mans en un moviment involuntari. Vull trobar consol i pensar que m’estava escoltant. Que em va estrènyer les mans sabent el que feia.

Però només estic plena de buidor.

No vaig poder complir la meva promesa. Ha marxat i jo no hi vaig ser al seu costat. Ha marxat i m’ha deixat, quan jo creia que les nostres consciències anirien juntes. Me l’han pres. No era així com havia de ser. Per què no em ve a veure la meva filla? Això deu ser el darrer que va pensar.

Fa molt mal.
I hauré de viure amb aquest dolor.

5 respostes a “Grans persones, persones grans

  1. Es molt trist de la manera que l.hi ha tocat marxar a la teva mare ella que sempre volia la vostre companyia, pero pensa que quant vas poguer estar amb ella et va escoltar i va ser la vostre despedida la teva mare era una dona intel.ligent i segur que va entrendre la situació que estava vivint. Una força abraçada.😘

    M'agrada

  2. Fa quatre anys que la vaig conèixer i fa uns dies que em vaig assabentar del seu traspàs per culpa del maleït Covid19. Ella, malgrat no estigui físicament amb tots vosaltres si està i estarà per recolzar-vos i per tirar endavant , amb la seva estima i amb la seva saviesa que us ha imprès. Molts ànims i molta força. Una abraçada.
    Carlos.

    M'agrada

  3. Hola tocaia, sento molt la mort de la teva mare i més en aquestes circumstàncies massa complicades. Ens vam conèixer a la residència on anavem les nostres mares. La Teresa, des del primer dia que va arribar la meva mare, la va acollir com una nova amiga. Ara les dues han fet el traspàs. Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Allà on siguin que la felicitat les envolti. Felicitats pel teu escrit. Cuida’t, petonets

    M'agrada

  4. Ángels ho sento molt. Procura cuidar-te i pensa en totes les coses bones que heu compartit, segur que tens una llarga llista de bons records. Un petó.

    M'agrada

  5. Sento moltíssim la teva pèrdua. I la forma en la que va marxar no és la que hauríes volgut. Segur que ella savia que no podies ser-hi. Ara és important deixar que entrin i surtin pensaments i records tristos, i anar-los substituint per altres feliços, mica en mica deixaran de torturar-te, i ho aniras fent de manera automàtica. Les teves paraules són precioses, una abraçada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s