Joan Sauné Ortuño. T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem per SEMPRE

Joan Sauné Ortuño (30/11/1930-22/03/2020)

Sempre ha estat una persona alegre i divertida. Li agradava moltissim estar amb la seva familia. Hem fet viatges junts i hem viscut moltes aventures! S’estimava molt als seus nets. Moltes persones l’han estimat perquè era de molt , molt bon cor. Treballador des de ben petit li agradava molt la terra, poder plantar ( plantava a un hortet urbà que tinc al meu terrat).anar a la muntanya , tot i que darrerament ja no podia caminar gaire estona perque li feien mal els genolls.

Aquest és un poema escrit per la neta:

M’han dit que l’albada se t’ha emportat.
Sense cap gemec, dormit t’han trobat.
El teu darrer pensament, per qui haurà estat?
Segur, que per aquells que t’hem ben estimat.

Encara no me’n ser avenir…
Per què tot això havia de succceïr?
Res no té sentit…
O potser si, potser no eres tú qui s’havia d’esvaïr.

Sempre feliç, divertit, el meu avi generós
com m’has ensenyat i mostrat els valors.
Sempre estimant-nos, cuidant-nos i protegint-nos
no fos cas que els malsons vinguessin a malaïr-nos.

Fent-me confidències a cau d’orella, perquè l’avia no ens sentís
Tu i jo complices feliços, sense que ens embaís el desencis.

Et portaré sempre amb mí, dins el meu cor
Ja et trobo a faltar i l’enyor m’estreny fort
però quan tornis del teu vol, fes’m-ho saber
que jo t’esperaré i t’explicaré histories beneïnt el teu retorn.

21 respostes a “Joan Sauné Ortuño. T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem per SEMPRE

  1. Yo lo escribo en castellano porque no se escribir en catalán todavía no me he recuperado te encuentro mucho a faltar te quiero mucho y siempre te queremos se que estarás en el cielo y desde allí nos ayudaras

    M'agrada

  2. El tiet Joan…
    El tiet més divertit, sempre amb un somriure contagiós.
    El tiet que ens explicava històries amb una veu profunda, d’aquelles de ràdio… El tiet “malote” que li posava un puro als llavis d’en Xavi quan era petit mentre que el pare els hi feia una foto…
    El tiet pintor, el tiet de la bona cuina!
    El tiet Joan…
    …el portaré sempre dolçament al meu cor, perquè l’he estimat MOLT i l’estimaré SEMPRE!!!!

    M'agrada

  3. Te escribo con todo el dolor de mi corazón, se ha apagado tu luz pero tú recuerdo siempre estará, no podré olvidar tu sencillez, tu generosidad, tu alegría, esas historias de una vida dura, de trabajo desde la infancia y tu preocupación por los demás. Has regalado lo mejor de ti a todos aquellos que te conocemos o formamos parte de alguna forma de tu familia.
    Doy las gracias por haber podido compartir, menos de lo que hubiera querido, una parte de mi vida contigo, siempre encontré comprensión, generosidad y unos valores que has tratado de transmitir.
    Para mis hijos y para mi siempre has sido el abuelito, el que han podido disfrutar mis hijos y el que yo no tuve desde muy pequeño. En mi quedara ese recuerdo de tus frases, de esas palabras tuyas tan especiales y tus vivencias.
    Te echaré mucho de menos, siempre tendrás un hueco en mi corazón y deseo que este final no sea un fin sino un principio de algo mucho mejor. Te lo mereces

    M'agrada

  4. El meu iaio.. Per mi un pare. Encara no puc assimilar que ja no estàs aquí, et trobem tant a faltar.
    Només et puc donar les gràcies, gràcies per fer de pare, per ajudar-me en tot el que pudies, gràcies a tu i a la iaia he tingut tantes coses que si no fos per vosaltres, no hagués tingut! Tinc tantes i tantes vivències amb vosaltres, mai m’ha faltat de res, estic tan orgullosa de tindre aquests avis!
    Sé que no has marxat que sempre estaràs al meu costat cuidant-me com has fet sempre… ai iaio! Els teus besnéts et trobaran tant a faltar…. ” el abuelito” que els feies les teves bromes,la iaia s’enfadava amb tu, i rèiem tant amb vosaltres…. iaio sé que ens cuidaràs des del cel i que en algun moment ens tornarem a trobar… sempre estaràs als nostres cors. T’estimat t’estimo i t’estimaré sempre.

    M'agrada

  5. Només recordem somriures amb tu. Cantant-nos “amapolaaaa, lindísima amapolaaa”, escoltant les havaneres a Sant Pol una nit d’estiu i fins l’ultim cop que vem compartir, on ens vas fer riure explicant-nos el vostre viatge al Marroc.
    Espero que segueixis sonrient i fent sonriure allà on estiguis ✨

    M'agrada

  6. Hola Tiet!
    L’altre nit vaig sortir de casa amb la Marta a coll. El cel era fosc i estelat. Ens varem fixar en un estel i li vaig explicar que mirant-lo podiem veure i parlar amb el Tiet.Li vaig dir que quan es mor algú que coneixes i que l’has estimat, pots veure’l i parlar amb ell si mires als estels. La Marta em va dir que ella també veia al tiet, per que un dia va anar a veure’l a casa seva.
    Tiet, sento que ens hem vist molt poquet desde la meva adolescència fins ara. Vivim fent la nostra i sovint no aprofitem la companyia dels que ens estimen. Tot i això, et tinc ben present i et sento proper. Se que durant el temps que jo visqui, de vegades m’apareixeràs en els meus pensaments tal i com et recordo. Una persona alegre, divertida, irònica, que m’estimava i s’estimava als seus. Una persona feliç.
    Un petó Tiet

    M'agrada

  7. Per a mi el tiet Joan sempre ha sigut una persona alegre i de grans històries. Home de bona vida que disfrutava menjant i gaudint d’un bon vi. Molt treballador i persona que sabia de tot i li agradava parlar. Se’n va per culpa d’una malaltia cruel que a sorprès a tothom i que no ens ha deixat despedir-nos. Sempre et recordarem com el tiet ( com diu la Martina) que fa “risa”. T’estimem i et recordarem SEMPRE !!! Un petonàs allà on siguis.

    M'agrada

  8. El día que te conocí, fue en vuestra casa,nos habiais invitado a comer,yo iba con mi hermano, había pata de cordero,y reímos muchisimo, cuantas veces más a lo largo de los años,nos has hecho sonreír. Con todo cariño.

    M'agrada

  9. Vaig conèixer al Joan quan jo encara era una nena i ell va començar a festejar amb la Rosita.
    Recordo un estiu passat a Vilaseca on ens banyavem a una platja completament deserta on teníem el nostre campament amb tendes, i ell feue una faldilla amb fulles de palmera com si fos una indígena.
    Tota la vida hem estat units,i en vida dels nostres pares i avís sempre feiem trobades familiars a “la caseta” de Sant Andreu, i després les hem continuat fent a les nostres cases.
    No podem oblidar els pessebres que cada any feie per Nadal i nosaltres anàvem a veure’ ls ara amb les nostres netes.
    Sempre el recordaré amb molt carinyo.
    Llàstima que el Candido no pot expresar el que sent i jo no sé explicar-me millor.
    L’ hem estimat molt i el recordarem sempre.
    T’ estimem Joan

    M'agrada

  10. Ell ja era el meu tiet abans de ser marit, pare o avi. Tinc records del carrer Còrsega on vivia encara solter amb els avis, i de quan es va casar amb la tieta. I de quan el meu pare l’ensenyava a conduir als terrenys al voltant de la fàbrica. I després d’anar tots junts a Vilaseca, a Salou, a Sant Andreu de la Barca. Després, ja una mica més gran m’ encantava xerrar amb ell. El trobava intel.ligent i disfrutava amb totes les històries que m’explicava de la seva infantesa, de quan va començar a treballar, de coses de la fàbrica. Tantes coses. Ell i la tieta sempre al costat en els moments difícils. Quan vaig perdre el meu pare i després la meva mare.
    Ara ell també ha marxat, quasi en secret, i amb ell marxen quasi tots els meus referents del passat.
    Quin buit a partir d’ara. I és així. No calia veure’s cada dia o sovint. Jo sabia que hi era.
    Per sempre en el meu record, en el nostre record mentre tinguem memòria. E.P.D.

    M'agrada

  11. PARE
    El temps ha corregut i encara no m ´acostumo a no veure´t , a no poder parlar amb tú, a no tocar-te, a no agafar te la mà.
    Recordo les xerrades de tarda quan ja no podies moure´t gaire fora de casa teva i jo et venía a veure, t´agafava de la mà (que sempre em deies que la tenía molt freda) , i me l´apretaves mentres em preguntaves quines “noves de l´exterior “ et portava .
    T´en vas anar com qui diu, sense fer soroll. Nomes desitjo de tot cor que la teva marxa fos placida, sense patir. Sabem que tots ens hem de morir algún dia pero no esperava que fos així , sense poder fer te un comiat com et mereixies.
    Encara recordo quan se ´t va emportar l´ ambulancia, que em vas dir “ filla sento tots els mals de cap que t he pogut ocasionar”… be, eres així….i jo et vaig dir que “ t ´estimava” i encara podem dir que varem tenir sort perquè just la tarda abans que partissis cap el teu llarg viatge , et vaig tornar a dir que t´estimava i que eres el millor pare, ja que un metge em va deixar entrar per estar amb tú i la mare… i va ser el meu comiat….però em van quedar tantes coses per dir te…. Encara que jo sé que tú les sabies totes.
    La mama va poder estar al teu costat somniant mentres tu aixecaves el vol. Quan es va despertar ja no hi eres pero va poder agafar te la ma fins que se´t van endur. Podem dir que vas ser “afortunat” ja que molts han hagut de morir sols, sense els seus essers estimats.
    Sabia que un dia arribaría aquest moment i tenía tantes coses per dir te. Molts t hem plorat i et seguirem plorant mentres el temps no apaivagui aquest sentiment d´angoixa i buidor que tenim des que t´en vas anar.
    Has lluitat molt a la teva vida, has treballat com si no hagués un demà…has tingut cura de nosaltres sempre protegint-nos, recolzant-nos. Sempre he pogut comptar amb tú per a tot!
    Quan m explicaves que vas guanyar a la mort de petit, que ja t havien fet el tratge i la caixeta , em pensava que tenía un pare invencible i que mai arribaría aquest moment , però això eren il.lusions de nens … de fet jo patia molt sempre per quan arribes el moment de partir, tant teu com de la mare… de ben petita ja estava obsesionada amb això .
    la gent de la vostre generacio no us mereixieu, la veritat es que NO. Ja havieu passat prou… temps de post guerra, fam, treball i treball sense descans.
    Pero ens hem de quedar amb la part positiva de les coses; Hem estat molt afortunats tots de tenir te amb nosaltres, de gaudir de les petites coses de la vida amb tú, com a marit, pare, avi cunyat, tiet, amic…
    Has tingut sort a la vida perqué has estat una persona molt estimada per molts. Feliç, divertida i entranyable.
    Jo només et puc dir que no podría haver tingut un pare millor i parlo també per la meva germana. La mama no podía haver tingut un company de camí , millor. I els teus nets una persona maravellosa en qui poder compartir secrets. Crec que has estat molt feliç envoltat per la teva familia i tú sempre estaràs en nosaltres, en el nostre cor, en el nostre pensament….
    I sé que ens tornarem a retrobar…..

    M'agrada

  12. El senyor Joan, el meu veí al què la meva filla de petita el reconeixia per la seva veu especial quan el sentíem per la galeria parlant amb la seva dona.
    Recordarem sempre a les nostres retines els pessebres que muntava a casa tan treballats i l’orgull amb q que te’ls ensenyava.
    I com no, em va encantar veurel sobre d’un escenari fent de pastoret per a la meva sorpresa al foment Hortenc un nadal en l’obra dels pastorets compartint escenari amb la seva filla i néta.
    Unes bones persones que no mereixien això ni l’un ni l’altre.
    Ho sento molt Rosita però consola’t pensant que vas saber escollir bé el teu company vida.
    Un petó de tot cor per a tota la família.❤😘

    M'agrada

  13. Estimada família sentim moltíssim la pèrdua del nostre estimat Joan. Ell i el meu pare es coneixien des de nens i van mantenir la seva amistat tota la vida fent que les famílies que van crear també s’estimesin com ho feien ells. Sempre et recordarem alegre i amb carinyo. Una forta abraçada per tots vosaltres

    M'agrada

  14. Hola, som el Jacint i la Marissa d, Anglesola. Ens vàrem conéixer amb el Sr. Joan I la Sra. Rosita, en un viatge que vàrem fer a l, estiu del 2003,a Rússia.,us podem assegurar que aquelles vacances no haurien sigut el mateix si no haguéssim coincidit amb ells, doncs només coneixer-lo, el Sr. Joan ja es feia apreciar, fins arribar a estimar-lo com un més de la nostra família . Des de que vàrem trobar-nos a l, aeroport de Barcelona, ja no ens separàrem en tot el recorregut, en el nostre “creuer” amb el “Chicherin”, com ell sempre ens ha recordat, i com cantàvem cançons russes durant el trajecte. Així doncs, aquí va començar la nostra sincera i bonica amistat. Haguéssim volgut gaudir molts més anys del Sr. Joan, ja que en aquests 17 anys ens hem fet visites mútues, entre Barcelona i Anglesola. Ells venien al nostre poble amb motiu dels 3 Tombs, fins que el Sr. Joan va “jubilar” el seu cotxe i no va voler conduir més. Les nostres visites eren, per Sant Joan, per felicitar-lo, per la Mare de Déu de la Mercè, que es el seu aniversari de noces, potser també algun any per Sant Andreu que era el seu natalici…. Però les visites més repetides foren les de Nadal, més ben dit, passades les festes, cap allà la Candelera, que ens esperaven, per que poguéssim veure, abans de desfer-lo, el monumental pessebre, que tan acuradament havia confeccionat el Sr. Joan, . Ens feia molta llàstima que l, hagués de desmuntar, doncs cad, any era millor que l, anterior. Ens quedàven a dinar amb ells i per la tarda, asseguts al sofà tots quatre, ens posavem a veure algun vídeo de les seves vacances de feia anys, i ells reien recordant-ho i nosaltres també gaudiem amb ells, escoltant les seves històries de joventut. També en les moltes visites que els hi vàrem fer, ens acompanyàren a veure la Sagrada Família, el Parc Güell, el laberint d, Horta, etc… Es a dir, que no acabariem mai, doncs, conèixer al Sr. Joan ha sigut una verdadera grata experiència. Han sigut 17 anys, però sembla que l, haguéssim conegut tota la vida. Ara m, en recordo quan ens imitava la nostra parla de Lleida, amb l, humor que el caracteritzava. Aixi doncs, no em vull extendre més. Fins a sempre, Sr. Joan. No l, oblidarem mai. (I no és una frase feta). Bé. Feta sí, però amb el cor. L, ESTIMEM.

    M'agrada

  15. Benvolgut Joan

    Sovint falten les paraules. Després venen totes, generalment sense avisar ni demanar-se permís o tanda, les unes a les altres. No m’agrada gaire (podríem dir que gens) escriure en xarxes socials, tanmateix reconec que aquest blog és un bon invent, ateses les circumstàncies actuals, perquè cadascú pugui escriure tot allò que no ha pogut dir en un comiat com es mereixen, la persona que marxa i tots els seus, que es queden aquí per un temps, encara. Perquè no només ens acomiadem que qui se’n va, sinó també, i sobretot, mútuament entre nosaltres, d’ell o ella. Tots aquells que lamentem i a qui ens afecta la mort d’un ésser estimat ens mereixem, també, una mica el condol de part de tothom, perquè quan algú marxa físicament del tot, una part de tots aquells qui el coneixíem també mor físicament, en tant que som conscients de que ja mai més el tornarem a veure… si més no, físicament. Sort que hi ha les fotos i els vídeos i els records propis i explicats, també amb aquests es por veure i sentir, i repassar, i fer comptes.

    Ens vam conèixer uns quants mesos després de conèixer la meva dona, al costat de la qual tinc la sort impagable de continuar estant, mentre l’estimo més cada dia. Parlem, doncs, d’un passat molt pretèrit que es podria resumir en una mica-bastant més de mitja vida nostra… no està malament. Per mi sempre has estat molt més que el meu sogre. He aprés i he rigut al teu costat, hem begut molt vi (tampoc massa… be, potser algunes vegades), hem fet barbacoes: l’última, a penes una setmana abans que el teu alè s’apagués mentre dormies. Vam menjar calçots i carn a la brasa, vam beure vi (què si no?) i un whisquet després del cafè, vas fer una becaineta, te’n vas tornar a casa, caminant pel teu propi peu.

    Llegeixo tot el que t’han escrit fins ara, veig que tot són coses bones, que moltes a més coincideixen, i jo personalment hi estic d’acord amb totes. Òbviament, no pot ser que tanta gent ens equivoquem, per tant, és evident que tot el que hem escrit entre tots ha de ser cert. Així doncs, l’única conclusió lògica que podem treure és que, simplement, vas ser una bona persona. Que és senzillament allò que qualsevol (bona) persona hauria d’aspirar a ser, com a mínim… Persona (i, per què no, personatge) alegre, divertit, sempre amb un punt d’ironia, generós, explicador d’històries, supervivent de mil batalles de postguerra i, déu n’hi do també, d’altres lluitades contra el teu propi cos. Te n’has sortit de moltes, i de moltes molt xungues, de petit, de jove i de quan ja no eres jove. L’explicador d’històries sovint explicava detalls, anècdotes, capítols sencers de la seva biografia, i qui el sentia, be podia pensar que qui li parlava era el famós gat de les set vides… Al final te n’has sortit de totes menys de la última, però be, això no és cap fracàs, sinó una vulgaritat que a tots ens passarà, un dia. Sempre es perd l’última batalla, no pot ser d’una altra manera.

    Veig les coses que t’escriu la gent que ho ha fet abans que jo, i si una cosa és evident és que tots, com jo mateix, t’han estimat i estimaran sempre perquè en tots i en totes has deixat un record enorme i preciós, en el sentit d’únic, del teu pas per la vida, que tampoc ha estat tan curt… Sempre i quan, és clar, no posem 89 anys dins l’escala temporal d’algú que aspira a viure eternament, malgrat saber que això no és possible (afegiria jo que tampoc desitjable, ni molt menys ecològic, però be, no voldria ara, aquí, posar-me molt pedant)… Però una mica això et passava. Molt sovint t’havies lamentat abans d’hora del dia que et moriries, amb més o menys ironia, serietat o enyorança, no sempre en parts iguals, i més d’un cop et vas queixar de que, malauradament, no es pot viure “per sempre”… I ara em ve al cap, inevitablement, el monòleg que et vas autogravar el dia que vas fer 70 anys, sota una perruca aproximadament blanca. Discurs boníssim, greu i hilarant alhora, que molts recordaran i diria que alguns (no només jo), de ben segur deuen de tenir a un CD o DVD amagat. Aquest discurs en que, recordo be, explicaves perfectament la teva filosofia de la vida i de les coses de debò importants d’aquesta, mentre aquesta dura. Pels qui no el recordeu o no l’hagin vist, miraré de trobar la manera de fer-lo arribar a tothom, perquè tothom et vegi, et senti, reflexioni i rigui (també inevitablement) una bona estona.

    Tenies aprensió de la mort, tanmateix vas sobreviure gairebé 20 anys després d’aquell discurs memorable (una mica de ràbia potser, no?, no haver-hi arribat per uns pocs mesos, ni que hagués estat per a bufar sobre un pastís una vegada més)… Vas marxar sense adonar-te, mentre dormies… d’acord, sí: a una habitació d’hospital, però al costat de la teva dona, que estava amb tu, també ingressada, a la mateixa habitació. I, a més, la tarda dels dos dies anteriors encara vas poder veure una de les teves filles durant a penes uns pocs minuts. Pena que no haguessis pogut veure també l’altra, i, ja posats, a més gent. Però és el que ens ha caigut. Només acceptaven parlar amb un contacte, i amb prou feina permetien visites… Amb tot, però, podríem dir que vas tenir molta sort, dintre de la desgràcia (per no dir putada) que estan patint tots aquells que encara s’estan morint solitaris, de manera gairebé clandestina, una, dues o tres setmanes després de veure per últim cop a un ésser estimat.

    Has estat un home tan actiu i, en canvi, els últims anys et costava moure’t i desplaçar-te, per culpa de les frontisses rovellades (és l’artrosi: ens passa a tothom, en major o menor grau). Tanmateix, eres completament autònom en totes les activitats de vida diària i cura personal, caminaves sense ajudes (fins l’últim dia), venies a casa, pujaves l’escala de cargol que mena al terrat, cultivaves el metre i mig d’hortet que tenim, cuidaves la resta de les plantes, baixaves l’escala de cargol, tornaves a casa teva. També vas passar diverses xacres i ensurts que et van anar apedaçant, sobre la marxa, amb antiinflamatoris, corticoides, antibiòtics i altres substàncies químiques que t’han funcionat globalment la mar de be, i, després de tot, t’has lliurat absolutament de patir una vellesa malaurada que jo, per la meva professió, tinc massa oportunitat de veure, cada cop més freqüentment. Després de tot, si be ho penses (si poguessis pensar, ara), has tingut una vida llarga, intensa, diria que força complerta, autònoma, envoltat de gent que t’ha estimat sempre (i t’ho ha demostrat repetidament, al llarg dels anys), amb el cap lúcid fins l’últim dia: no tots poden presumir de tot això. Ningú podria (hauria) de demanar més i tots n’hauríem d’estar contents d’aquesta fortuna teva. Honestament, no se m’acut un millor homenatge al Joan que tenir aquest bon pensament, i alegrar-se’n sincerament.

    Ningú sap què ens passa, o què no ens passa, a on anem o no, després de morir. Ningú ha tornat des de l’Hades a explicar-nos-ho a tothom de forma inequívoca. Això no vol dir que no existeixi l’ànima o l’esperit, però l’espiritualitat no pertany a cap domini moral o religiós. Potser l’ànima no és més (i ja seria molt) que l’empremta inesborrable que deixes en les vides i els records d’un grapat de gent que t’ha estimat o, simplement, que ha tingut la sort de conèixer-te. Doncs si així fos, o millor encara: si així és, això vol dir que segueixes vivint en nosaltres i ho faràs durant molts anys, i en molta gent.

    Una abraçada enorme, des d’aquí a l’altre costat, sigui a on estiguin un i altre.

    Àngel Moreno Andrés

    M'agrada

  16. Molta tristor al saber de la teva marxa, apreciat Joan, però, estimada família, sempre hi ha un estel al cel que brilla més que la resta….
    I com deia Shakespeare en un sonet “però si en aquell instant penso en tu, estimat amic, totes les pèrdues són reparables i tots els sofriments tenen final”.
    Berta i Txema

    M'agrada

  17. XAVIER FRIAS PLA I PARES: ÀNGEL I JOANA

    Estimat Joan,

    T´escric des del sofà de casa tot contemplant els teus dos grans quadres (J.Sauné 2004) que tú personalment vas venir a penjar amb els 80 anys acabats de fer.
    Pensar en tú, és anar a la meva infantesa.Et conec des de que tinc ús de raó.L´atzar va fer que els meus pares, recent casats, es convertíssin en veïns en un ja llunyà 1966.Per tant, tú i la Rossita m´heu vist nèixer.
    Fins i tot, has estat el padrí del meu germà Carlos, que sent devoció per tú.
    Durant molts anys passava més temps a casa vostre que a casa els pares.
    Era un nen tímid que se sentia com a casa cada cop que sortia del 3er 2ona per anar al 3er 3era.
    Recordo especialment compartir taula per sopar amb tú, la Rossita, la Marga i la “teta”.Aleshores ja bebies vi negre en porró,bota o got tot fent mueques que tant em feien riure (anys més tard compartiriem aquest plaer).
    Et recordo tot escoltant i cantant cançons en el tocadiscos de l´època.Èxits com el “Forever And Ever” de Demis Roussos, ranxeres, èxits de la Nana Mouskouri, i tants d´altres.
    Anys després vindrien els CD.
    Faig un breu parèntesi per recordar les mítques filmacions casolanes que vas fer amb els meus pares al saló de casa.Fent uns divertidíssims playbacks de cançons com Chiquita d´Abba, la Felicità d´Albano i Romina, Fiesta de la Carrà…..
    Torno breument enrera per recordar molts caps de setmana al “terreno”, així l´anomenàvem perquè en origen no hi havia cap edificació.A meitats dels anys 70, el Joan es va fer construir una petita casa amb una gran piscina amb depurador.
    I allà tenies un hort de considerables dimensions on cultivaves amb molta il.lusió una gran varietat de verdures com alberginies, pebrots i un llarg etcétera.Penso especialment amb les grans tomaqueres.I amb tots aquests productes de la terra, la Rossita elaborava la millor samfaina del mon.(i també feia conserves).
    I en aquesta casa, el Joan ja va mostrar la seva vessant artística de manera autodidacta, pintant un paisatge de Montserrat en un gran pany de paret exterior.
    Ja a l adolescència recordo un mític viatge a Portugal (i part d´Espanya) amb moltes anècdotes.
    Estimat Joan, totes aquestes vivències i d´altres no serien possible sense tú i la Rossita.

    Els meus pares s´han quedat molt tristos amb la teva sobtada i injusta marxa.Han compartit més de mitja vida amb vosaltres: dinars al “terreno”, a la muntanya, les estades als apartaments d´estiu, alguns viatges, caps d´Any i divereses celebracions.Sempre estaves content.Eres una excel.lent companyia.
    Recordo que deies que qualsevol moment és bo per celebrar, no cal esperar a dates concretes
    Sempre has mostrat molta estimació envers el meu pare,amb un tracte molt proper, passant-li la mà per l´esquena i dient-li : ” Angelillo…” Sé que a éll li agradava, es sentia estimat.
    La meva mare vol fer menció d´una de les últimes imatges que té de tú.És molt entranyable i mostra el teu amor per la familia: Tú, la Rossita i dos nets esperant el bus per anar al teatre. Sobren les paraules

    Un mes abans del teu traspàs, el meu germà i jo vam tenir la sort de compartir una paella a casa teva.Desprès de l´àpat vam passar al saló i vam fer petar la xerrada, tot recordant vells temps i aventures.Entre d´altres coses, va sortir l´episodi de la celebrada autogravació en motiu del teu 70 aniversari.Tots esperàvem veure t complir els 90…
    Malgrat això, has gaudit d´una vida llarga i molt feliç
    Has estimat i t´has fet estimar.

    Els meus pares, el meu germà i jo no t´oblidarem mai.Estaràs sempre en els nostres cors.

    Una abraçada molt gran Joan !!!!!

    M'agrada

  18. Sr. Joan,

    Tuve el placer de conocerle hace unos años, gracias a una de las personas más buenas y generosas que he conocido en mi vida, su hija Margarita.

    Siempre tuvo una palabra amable para mi cuando venía al centro de rehabilitación y siempre lo vi como una persona entrañable, atento y simpático con todos nosotros.

    Sus seres queridos nunca lo olvidarán, ha sido una persona muy buena y familiar y su recuerdo siempre estará en sus corazones.

    Un abrazo enorme y mucho ánimo a toda la familia.

    M'agrada

  19. Hola, som el Jacint i la Marissa. El cap de setmana passat, tot i ser un acte trist per haver-nos d, acomiadar del bon amic Sr. Joan, també va ser una oportunitat per conèixer la seva estimada família. Se que ell va estar content de veure’ns allí. Una satisfacció poder compartir aquests moments tant íntims amb tots vosaltes. No ho oblidarem mai. Una abraçada molt sincera per sempre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s